Josep M. Ferré : “Em vaig proposar tenir un restaurant conegut a tot el mon”


Josep M. Ferré : “Em vaig proposar tenir un restaurant conegut a tot el mon”

 

El restaurant Els 4 Gats és mundialment conegut com un dels exponents del modernisme barceloní i com un lloc de reunió d’importants de pintors i intel·lectuals de finals del segle XIX. Santiago Rosiñol, Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo han passat a la història dels personatges il·lustres que van obrir el restaurant, creant un lloc de trobada dels més destacats artistes i intel·lectuals de l’època en què Picasso, Gaudí, Joaquim Mir, Ricard Canals, Adolf Mas, Manolo Hugué i altres tertulians, discutien acaloradament sota la imatge de l’enorme tàndem que presideix l’establiment i complien amb l’eslògan “es serveix beure i mejar a totes hores”.

Però hi ha una altra història que s’ha desenvolupat paral·lelament i que no ha tingut aquesta repercussió. És la dels propietaris que des de la reobertura el 1977, diàriament han obert les portes de 4 gats, permetent que les seves taules fossin ocupades per altres persones il·lustres i ciutadans anònims. Pere Romeu, primer gestor de l’establiment i l’actual, Grup Ferré de Restauració, han estat els que han tingut la responsabilitat que les finances hagin permès obrir cada dia.

La taula 24 de 4 Gats és el lloc de trobada amb les persones que van donar impuls al que és en l’actualitat el restaurant i explicar les peripècies d’aquesta gestió. Josep M.Ferré i la seva dona, Sonia Serrano, donen cos a aquest escrit amb la intenció de transmetre una de les moltes històries de 4 Gats, la qual va significar aconseguir un nom en el període de finals dels 80 a la Barcelona que va clausurar els Jocs Olímpics de 1992.

Molts anys dedicats a la restauració i atenent a clients, projecten Josep M.Ferré com una persona afable, atenta i dels que escolten. Amb una mirada serena i gestos tranquils, només es veuen alterats quan en la nostra xerrada rememora els records de la seva vida al capdavant de 4 Gats. Una mena de guspira elèctrica li provoca reajustar-se a la cadira i un somriure còmplice es manifesta a la cara. Tots aquests anys rebent comensals i centenars d’anècdotes han creat profundes arrels en la seva vida i això es nota quan converses amb ell. “Em vaig proposar tenir un restaurant conegut a tot el mon”. Aquesta és la primera frase de Josep M.Ferré, tota una declaració de principis que ha treballat des de la reobertura el 1977 i que 35 anys després és una realitat .

Però tot té un principi. La veu serena de Josep M. rememorava que després de la reobertura a càrrec d’un grup d’accionistes del qual formava part, pocs anys després la societat es va dissoldre i va decidir emprendre l’aventura de gestionar personalment .

Amb aquesta responsabilitat, el punt de partida de la projecció del restaurant es va iniciar quan el Museu de Belles Arts va impulsar la remodelació de la Casa Martí, obra de l’arquitecte Josep M ª Puig i Cadafalch, l’edifici en el que els baixos està situat el restaurant. Després de les obres i ja bonic, es va produir la coincidència que en aquells moments Barcelona era una ciutat en ebullició. La designació com a seu per als Jocs Olímpics de 1992, pressentia que la ciutat anava a reinventar-se i projectar-se al món. Aquest aspecte va ser tingut en compte per Josep M ª, “l’any 1987 em vaig focalitzar en donar a conèixer el restaurant, ja que la seva ubicació al carrer Montsió no és un lloc de pas, i havia promocionar-lo. La zona més propera amb molta circulació de persones és Portal de l’Àngel i allí vaig col·locar un cartell com a reclam del restaurant. Temps després a la plaça Catalunya es va situar una representació monumental amb la imatge del tàndem present al restaurant i banderoles amb el logotip del restaurant. Aquell fet va crear notorietat i fins i tot polèmica, ja que el periodista Lluís Permanyer va escriure un article en contra d’aquesta iniciativa”.

La febre de “Barcelona posa’t guapa ” i la creació de la ruta modernista, va tenir el seu punt culminant. Els 4 Gats ja estava integrat com un dels capítols de l’entramat cultural, gastronòmic i artístic de la ciutat. “Gràcies al senyor Ferré Viana -comenta Josep M.-, precursor de la Ruta del Modernisme, vaig aconseguir que el restaurant formés part del recorregut de la ruta i estigués inclòs en les guies que es van publicar”.

I van arribar els Jocs Olímpics. El fervor també va arribar a 4 Gats en forma de la tan desitjada projecció internacional. Atletes, periodistes i visitants de tot el món van conèixer l’entorn de 4 Gats, la història que impregna cada racó del local i es van convertir en assidus comensals. Josep M.Ferré ho recorda com “un moviment de persones impressionant. Totes venien al restaurant amb bon humor i preguntaven per la seva història, pel modernisme, Ramon Casas, Picasso… , eren les qüestions en què més insistien. Meva dona va tenir la bona idea d’utilitzar un moble expositor per a llibres d’història de l’ art, làmines dels pintors i exemplars de la revista Pel i Ploma que documentessin als clients que volien conèixer més a fons la història del restaurant i dels artistes que el van obrir”. “També he de dir que Pasqual Maragall era un dels clients habituals del restaurant i ens va triar com a lloc de celebració d’esdeveniments. Un d’ells va ser amb els arquitectes de tot el món que havien tingut relació amb projectes en les diferents ciutats on es desenvolupar Jocs Olímpics. Estaven impressionats per la ciutat i es van convertir en admiradors de l’obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch”.

I va arribar “l’amics per sempre” que va tancar els Jocs del 92. La projecció de 4 Gats, gràcies a la gran quantitat de visitants que va tenir durant la seva celebració, va propiciar el boca orella ciutadà en molts països. La marca Barcelona es va constituir com un lloc de referència per visitar i la premsa internacional va incloure a 4 Gats com a lloc d’obligada visita en les guies de viatges a Barcelona .

A l’escenari paral·lel de la novel·la Ciutat dels Prodigis d’Eduardo Mendoza ja estava 4 Gats i aquest escenari ens ha acompanyat des de fa més de 115 anys, reinventant cada dia, però mantenint fidelment una cuina catalana i mediterrània, amb una essència i un magnetisme especial present en cada racó del restaurant, que es percep des del moment en què entrem.

Categories